La Domenica Del Corriere - Propostes fiscals per blindar l'habitatge habitual i penalitzar l'especulació

La Plataforma per una Fiscalitat Justa i l'Observatori Desca han presentat un conjunt de mesures fiscals d'intervenció per abordar les desigualtats estructurals que han provocat l'empobriment de la classe treballadora a Catalunya. Aquestes propostes arriben en un moment polític crític, amb la convocatòria de la vaga general prevista per al 11 de novembre i els comicis autonòmics del 29 de novembre com a teló de fons del debat públic.

Els experts analitzen que el desequilibri entre els ingressos salarials i el cost de la vida, especialment en conceptes com l'habitatge i l'alimentació, és un factor determinant que ha evidenciat les limitacions per sortir de les crisis econòmiques del segle XXI. Aquesta dinàmica ha derivat en un empitjorament sostingut de les condicions de vida durant la darrera dècada, fins al punt que els increments salarials registrats no han estat suficients per afrontar l'augment exponencial dels preus dels béns essencials.

Les dades recollides pel sindicat UGT Catalunya en un informe recent sobre el període comprès entre 2015 i 2024 mostren una divergència clara. Durant aquest temps, el salari brut mitjà a Catalunya ha crescut un 30,46%, mentre que el preu mitjà del lloguer ha augmentat prop d'un 60%. En el mercat de compravenda, l'increment del preu de l'habitatge nou s'apropa al 96%. Paral·lelament, els aliments i les begudes no alcohòliques s'han encarit un 40,1% en el mateix període.

Camil Ros, secretari general de la UGT Catalunya, ha qualificat aquesta situació d'un "desajust entre els ingressos de les famílies i el cost real de la vida". La pressió dels sous sobre l'accés a l'habitatge esdevé especialment crítica: un pis de lloguer representa gairebé el 40% dels ingressos d'un salari mitjà i arribar al 45% en el cas d'un salari medí, és a dir, el valor que divideix la població treballadora en dos grups iguals.

L'accés a la propietat també s'ha fet més complex. Si l'any 1995 es necessitaven destinar quatre anys d'ingressos per adquirir un immoble, l'any 2022 aquesta xifra s'havia duplicat fins als vuit anys. Davant d'aquesta realitat, Xavier Martínez Gil, president de la Plataforma per una Fiscalitat Justa, defensa que cal reformar les figures tributàries per beneficiar impositivament els habitatges destinats a l'ús habitual.

La proposta de la plataforma implica penalitzar fiscalment els usos de l'habitatge que no estiguin contemplats en el marc residencial. Això inclou perseguir els grans tenidors i blindar fiscalment els recursos socials, posant el focus en l'immoble i no en el propietari. Martínez Gil proposa constituir un cens d'habitatges habituals per gestionar aquestes mesures de manera efectiva.

A més de la reforma fiscal, s'apunta a noves accions per incrementar l'oferta residencial, com la reforma, rehabilitació i habilitació d'immobles per a ús residencial, o la construcció de blocs de pisos amb major alçada. També es planteja augmentar el poder adquisitiu mitjançant la creació d'un salari mínim català i ajustar les pensions tenint en compte l'Índex de Preus al Consum (IPC) de Catalunya. Això s'acompanyaria d'una homogeneïtzació dels impostos, amb una tributació directa al patrimoni que equipari fiscalment les rendes derivades del capital amb les del treball.

Ernest Gutiérrez, tècnic d'Economia i Drets Socials de l'Observatori Desca, matisa que no es pot deslligar l'anàlisi de l'habitatge de la de l'alimentació, els salaris o l'energia. Adverteix que si el salari només serveix per cobrir les necessitats bàsiques existencials, poden aparèixer conflictes socials i vagues. Gutiérrez assenyala que els processos de gentrificació estan tensant la mobilitat i precaritzant les condicions laborals, ja que l'extracció de renda es fa sovint a través de l'habitatge.

En un context descrit com d'"asfíxia i tensió social", l'expert defensa intervenir el mercat no només per contenir els preus, sinó per baixar-los. Aquesta mesura buscava frenar pràctiques extractives d'alguns actors del sector immobiliari que generen desplaçament residencial i empitjoren les condicions de vida. Els experts coincideixen que les polítiques públiques han d'atendre simultàniament l'emergència social i l'esgotament estructural del model econòmic actual, que ha intentat construir cohesió social des de la desigualtat.

F.dGiugiaro--LDdC